Novetats web
Introducció
Gran Gala de la Tenora
Edició d'un conte infantil
Teatre musical infantil
Exposició 150è aniversari
Teatre: Toron Toron
Festa de Cultura Popular i
Sardanes a Reus
Els 150 anys de la tenora
a Sant Feliu de Guíxols
Edició d'un CD
Edició d'un segell
Jornades de treball
Actes a la Catalunya Nord
Concurs fotogràfic
Festa de la Música
Festes de la Mercè
Festa de Cultura Popular i
Sardanes: Barcelona
Festival de Música Clàssica
de Cambrils
Festival Castell de Peralada
Manlleu. Ciutat Pubilla 1999
Cassà. Ciutat Pubilla 2000
Conferència amb
il·lustracions musicals
Concert espectacle
'Tenora segle i mig'
La tenora en concert
Concert especial a Lleida
Cobla, cor i dansa al Palau
Sonada commemorativa
Concert de tenora i piano
Més enllà de la Cobla
La Bruixa Avorrida i la tenora
  La Bruixa Avorrida i la tenora


...i per acabar, una sorpresa. No es tracta de cap activitat. És un escrit infantil sobre l'Any de la Tenora. La Bruixa Avorrida el va escriure per a la secció "D'Aquí i d'allà" del web de les Tres Bessones i molt amablement ens l'ha fer arribar per si el voliem incloure aquí. Aquestes bruixes d'avui dia no són tan dolentes com les d'abans!

 



150 anys de la
Tenora

Ja fa uns quants anys i panys d'això que us explicaré ara.
Fixa't, han passat 150 anys des que aquell bruixot català de la banda del Rosselló va agafar una fusta plena de forats i va fer-ne una "Tarota". Després de molt temps, un altre músic bruixot que es deia Andreu Torón la va voler perfeccionar i va decidir que se'n digués TENORA.

I mira, no ho puc evitar! Cada vegada que vaig a ballar sardanes, se'm posa la pell de gallina només de sentir el seu so. Quan miro a l'instrumentista, que cada vegada són nois i noies més joves, amb aquell instrument tan llarg i que pesa tant, m'esgarrifo només de pensar que l'han "d'aguantar" les sis sardanes que dura una audició!. Penseu que la Tenora està formada per tres parts: La campana de metall i dues parts de fusta (sempre de ginjoler) que són les que aconsegueixen que tingui aquest so tant dolç, intens i càlid; i aquesta riquesa en la sonoritat és el que fa que quan tu mires a una cobla, quasi bé sempre vegis a la Tenora fent de solista i la resta d'instruments acompanyant-la sense fer massa "soroll".

I sabeu què és el més curiós?
La fabricació de la Tenora és absolutament artesana. No hi ha cap fàbrica que en faci. Hi ha uns quants senyors, molt pocs, que a estones mortes, per distreure's, fan tenores. S'ha de ser un manetes.

Però sabeu què és el més divertit?
Ara resulta que el Mussol s'ha encaparrat a tocar la Tenora i s'ha apuntat al conservatori i escolta, estic desesperada! El tinc tot el dia tocant dins el castell amb la Tenora recolzada al cim del pal de l'escombra i... que no ressona ni res amb aquelles parets!!!

Però bé, prefereixo això que no pas que es posi a cantar. Ni la bruixa més bruixa de totes les bruixes desafina tant com ell.

Apa, siau! Que a la plaça fan sardanes i encara m'he de cordar les espardenyes, mentre el Mussol afina la Tenora.


 

Pàgines creades per la Federació Sardanista de Catalunya
[Enviar-hi email]     [Visitar-ne la web]




Darrera actualització: 28-07-2000