PRODUCCIÓ PRÒPIA    Exposició 150è aniversari

Inauguració a Figueres
Sala de Descans del Teatre El Jardí
13 de Maig. 19 hores (fins el dia 23 de Maig)

Inauguració a Sant Feliu de Guíxols
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
27 de Maig. 20 hores

L'exposició 150 anys de la Tenora, té com a objectiu la celebració de l'aniversari de l'aparició d'aquest instrument, un dels més representatius de la música tradicional catalana.

El discurs de l'exposició gira al voltant de les preguntes que qualsevol visitant es podria fer entorn de l'instrument. Les respostes presentaran un doble nivell de lectura, de manera que tant el no iniciat com l'especialista s'hi trobaran reflectits. El guió que es presenta és susceptible d'una lectura lineal així com d'una aproximació lliure per part del visitant.

Es preveu l'edició d'un desplegable que es posarà a disposició del públic al començament de l'exposició i que representarà els diferents àmbits que la composen, utilitzant la imatge gràfica de la tenora com a suport.

Així aquests àmbits són:

• Què és?
• Què té de singular?
• D'on ve?
• Com es construeix?
• Com es toca?
• La tenora avui

1. Què és?

Aquest primer àmbit presenta la tenora i l'objectiu de l'exposició que el visitant es disposa a recórrer.

• Per què es fa l'exposició?: els 150 anys de la tenora
• Presentació de l'instrument
• La tenora en el seu context: la cobla
• Com sona?

2. Què té de singular?

El públic podrà experimentar la singularitat de la tenora a través del so: comparació amb altres instruments que, a més, permetrà introduir al visitant en els antecedents instrumentals de la tenora.

• Comparació dels sons: la xeremia i l'oboè
• Com aconseguir el so?: taller de so

3. D'on ve?

La primera tenora es va presentar l'any 1849. Aquest àmbit planteja alguns aspectes històrics sobre l'aparició de la tenora i el que va passar després.

• El naixement de la tenora: Andreu Toron i Pep Ventura
• Els anys posteriors

4. Com es construeix?

El disseny de la tenora respon a la necessitat de ser executada a l'aire lliure, dins d'un context habitualment festiu, fet que defineix en gran mesura les seves característiques. El seu paper dins la cobla acaba de completar el seu perfil tècnic. Aquestes característiques seran descrites en aquest àmbit.

• Fases en la construcció d'una tenora
• Els materials
• Característiques tècniques
• Els constructors

5. Com es toca?

El visitant entrarà en contacte en aquest àmbit amb la tècnica interpretativa de la tenora a través d'algunes de les seves composicions i interpretacions més representatives.

• La tècnica de la tenora: això es fa sonar
• Els compositors
• Els instrumentistes

6. La tenora avui.

La situació actual de la tenora, la seva implantació i les seves potencialitats són la base per avançar-nos el que passarà durant els propers 150 anys.

• Els joves constructors, intèrprets i compositors; les noves generacions
• La tenora i la música contemporània
• La tenora el seu estudi i interpretació arreu del món

A part dels elements que complementaran els textos, com fotografies, dibuixos, gravats, etc., l'exposició comptarà amb altres elements complementaris. Aquests elements són els que s'expliquen a continuació.

1. Escoltar la música

El fet que el protagonista de l'exposició sigui un instrument fa que el contacte amb el seu so sigui un aspecte imprescindible a tota l'exposició. Independentment de les seves possibles audicions específiques en algun moment puntual del recorregut, el visitant ha de poder sentir música de tenora, com a solista i com a part de la cobla, des que accedeix a l'exposició.

2. Àudiovisuals

Pel que fa als documents videogràfics i sonors que s'emetran, hi ha diverses fonts a tenir en compte: des dels enregistraments sonors de la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya al fons videogràfic del programa Sardana emès per Televisió de Catalunya. Alguns dels temes interessants en format àudiovisual són:

• Enregistraments Àudiovisuals de tenoristes històrics
• Enregistraments Àudiovisuals de músics actuals que inclouen la tenora a les seves interpretacions: Manel Camp, Lluís Llach, Santi Arisa, Joan Manuel Serrat, Companyia Elèctrica Dharma, La Trinca, etc.
• La tenora i la cobla: ballades de sardanes.

3. Objectes singulars

La il·lustració idònia per parlar de la tenora és, òbviament, l'instrument. L'exposició comptarà amb un valor afegit incalculable en el cas de disposar d'algunes de les peces més representatives, per exemple:

• Tenora que va pertànyer a Pep Ventura. Museu de la Musica de Barcelona.
• Tenora Catroi. Considerada l'stradivarius de les tenores, reprodueix la tenora d'Andreu Toron i va ser creada per Enric Soldevila, constructor de principis de segle.
• Tenora Coll-Raf. Tenora metàl·lica de Josep Coll. Museu d'Història de la Ciutat de Girona.
• Primer mètode per a l'estudi de la tenora, publicat per Josep Coll l'any 1950.

En tot cas, s'ha de disposar d'un instrument al primer àmbit de presentació, així com per il·lustrar l'àmbit relacionat amb la construcció.

4. Espai de participació

En alguns punts del recorregut el públic tindrà possibilitat de fer sonar una tenora, de manera que el visitant també pugui experimentar amb la producció del so.

5. Activitats complementàries

El tema d'aquesta exposició, popular i festiu, invita a la participació ja sigui passiva, escoltant música, o activa, executant l'instrument o ballant al seu so. Això permet l'organització de tot un seguit d'activitats complementàries, que es poden desenvolupar durant el temps d'exhibició de l'exposició a cada indret:

• Taller per iniciar-se en la interpretació de la tenora, orientat a la participació d'escoles i famílies.
• Ballades de sardanes
• Exhibició de vídeos relacionats amb la tenora per exemple, alguns dels emesos al programa Sardana de TVC, en una sala independent, on hi hagi la infrastructura adequada.

L'exposició està concebuda per itinerar per Catalunya. Aquest fet condiciona alguns aspectes de l'exposició.

• Es minimitzaran els expositors exempts, no incorporats als pannells, i les vitrines per tal de facilitar el seu transport i muntatge.
• La resolució del disseny expositiu també tindrà en compte el màxim de mesures de seguretat, així com la resistència de tots els materials utilitzats que garanteixi la seva conservació durant la itinerància.
• L'exposició està concebuda de manera que no sigui necessària la utilització de personal complementari durant la seva exhibició, a part del personal de seguretat habitual que hi hagi a la sala.