PROPOSTA EXTERNA    Festa de Cultura Popular i  Sardanes: Barcelona

La celebració dels 150 anys de la Tenora dins la cultura tradicional catalana, es celebrarà amb una gran Festa. Serà una gran mostra de les diferents expressions festives de nostre país, que se desenvoluparan en el lloc escollit, el moll de la Fusta de Barcelona, i en diferents espais - iteneràncies, escenaris sobre empostisats o a peu de terra com si es tractes d'una plaça Major - L'Acte es desenvoluparà amb el ritme i les seqüències d'una diada principal de qualsevol festa Major del país.

La Diada acollirà cronològicament les diferents expressions culturals, festives, tradicionals o innovadores però d'arrel tradicional, que recollirà un ampli ventall de manifestacions representatives i significatives, tant pel que fa a formes expressives com ales funcions dins la festa i dins el territori, procurant fer un repàs d'elements comuns al territori o a una part d'aquest, i d'alguns de singulartizadors prou significatius.

La selecció de representacions i elements abastarà tot el Principat de Catalunya, incloent-hi la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent, des del Rosselló al Montsià, de la Llitera al Maresme, recreant-nos en la ciutat de Barcelona i, d'altra banda sense oblidar en algun aspecte ressenyable d'alguna manifestació del Principat d'Andorra, de les Illes Balears i/o del País Valencià.

Tanmateix, la mostra es passejarà per les diverses disciplines culturals de la tradició festiva popular: instruments musicals i músiques tradicionals, danses i balls, representacions, imatgeria festiva (gegants, nans, cap-grossos, bestiari), gastronomia de la festa, jocs populars, construccions humanes, elements de foc, (diables, dracs).

Del nord i del sud, de mar endins de terra enllà, tot el país i allò que ancestralment ha significat, ha distingit i ha singularitzat cada reco de la nostra terra, la cultura popular i tradicional amb la seva versió expressiva més espectacular: la festa, es reuneix per a celebrar els 150 anys de la presència d'un dels instruments que més ha distingit i singularitzat la nostra música popular i singular: la tenora.

Amb aquest motiu les més diverses manifestacions festives del país amb les seves músiques corresponents, i representant el més ampli del territori, es succeeixen cronològicament al llarg d'un dia seguint l'estructura clàssica d'una diada de festa major, tot cloent en una gran i acolorida desfilada i uns lluïments de foc. És a dir, un dia d'homenatge a la tenora.

Matinades

Serà una mostra viva d'instruments de grall: gralles catalanes, dolçaines valencianes i aragoneses, xeremies mallorquines, tarotes nord-catalanes i occitanes i, com no podia ser d'altra manera, tibles i tenores. La mostra s'estructurarà com una clàssica passada de matinades, és a dir una cercavila musical que desperta i obre la diada de la festa major.

Galejades de Trabucaires

Altra manera de despertar a la festa és la que practiquen les colles de trabucaires. Una colla representativa de les comarques centrals una de les zones més representatives dels trabucaires farà els seus lluïments tot espetegant els seus trabucs a manera de galejada.

Moixiganga

En una festa major, després de la despertada, normalment hi ha l'ofici religiós; una de les danses més simbòliques i emotives del nostre país són les moixigangues o muixerangues que amb els seus quadres plàstics representen la Passió de Crist, i aquí faran la funció d'Ofici. Una colla de moixiganguers, en els quals s'ha volgut veure un dels precedents dels castellers, representarà la costa del Penedès.

El Seguici: el Bestiari

Després de l'Ofici comença el seguici, divers i acolorit. Un dels elements simbòlics imprescindibles en els seguicis més lluïts de les poblacions amb rang de ciutat són els del bestiari. La Ciutat de Barcelona, serà a la festa amb el seu ric i heterogeni Bestiari Històric: l'Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, la Tarasca i els Cavallets cotoners, desfilaran amb les seves danses i les seves músiques solemnes o xiroies segons el cas. A aquestes se'ls podria afegir d'altres elements del bestiari històric de la Ciutat: el Griu, el Dofí.

Seguici: Gegants i cap-grossos

El Seguici continua i ho fa amb un dels elements més emblemàtics de les festes del nostre país: els gegants i els cap-grossos. Figures imprescindibles a totes les celebracions, el nombre de gegants a Catalunya, és tan gran que a l'hora de fer-ne una tria es converteix en una tasca ben difícil, per això la nostra intenció seria portar les parelles de gegants de les capitals de les regions del Principat: Barcelona, Tarragona, Tortosa, Lleida, Fraga, Andorra la Vella, Perpinyà, Girona i Manresa, que alhora seria una mostra ben significativa i estèticament incomparable. Pel que fa als nans i cap-grossos ens agradaria comptar amb alguns dels més singulars completant la representació territorial: Vic, Vilafranca, Montblanc o el Cucut de la plaça Nova.

Danses tradicionals

Continuaríem amb tot un seguit de balls populars molt significatius de la nostra tradició i representatius d'alguna part del territori i que, alhora compaginen la capacitat de desfilada i del ball a plaça. D'aquesta manera desprès d'un curt cercavila es succeirien a l'escenari un seguit d'entre sis o set balls que per la seva representativitat proposem que siguin: Ball de Bastons, ball de Cercolets, ball de Gitanes, ball Pla o ball Cerdà, ball Pastorets o similar i Jota tortosina.

Concert-vermut amb sardanes

Com és més que tradicional en les festes majors de les comarques gironines, sobretot a l'Empordà, una prestigiosa cobla oferirà el típic concert-vermut, en la que es convida a tothom a ballar abans del gran dinar de Festa Major.

Una de les sardanes que s'oferirà serà obligada de tenora, per tal de lluir aquest emblemàtic instrument.

Diada Castellera

Un dels punts àlgids de la festa major és l'actuació dels castellers. Una o dues colles del país, faran la seva entrada a l'espai d'actuació, amb un pilar de quatre carregat i caminant, a partir d'aquí es farà una actuació completa de castellers, tres rondes i pilars de comiat.

Finalitzada la diada hi haurà una curta pausa en la diada festiva per a que els col·lectius participants que han actuat pel matí i que ho han de fer per la tarda puguin dinar. Aquest podria ser amb productes d'una possible Mostra Gastronòmica que es celebraria al recinte al llarg del dia, o una paella gegant o una botifarrada, etc.

Concert ball folk

Mentre dura el dinar per als actuants i per al públic que gaudeix de la Mostra, l'escenari es posaria de nou en marxa amb un grup de música tradicional. Sonarien melodies populars i tradicionals dels ritmes més variats: polques, valsets, xotis, mazurques, corrandes, sardanes curtes, jotes i interpretats per instruments tradicionals ( acordió, sac de gemecs, tarota, flabiol, violí, tenora, etc. ) per a escoltar, per a ballar o per a fer una dolça migdiada.

Tres sardanes

Una prestigiosa cobla obriria el programa de tarda amb l'audició de tres sardanes. Algunes d'elles obligades per tenora. A la ballada, a més del públic i els col·lectius participants que vulguin ballar-les, es convidarà especialment les colles sardanistes de diverses demarcacions.

La Gran Desfilada

L'acte central de la diada serà una gran desfilada on participaran els grups de músics, ells trabucaires, la moixiganga, els bastoners, els cercolets, les gitanes, els pastorets i la resta de balladors, els bestiari els gegants i cap-grossos. Desprès de fer una impressionant i variada cercavila pel recinte, cada col·lectiu farà un breu lluïment a l'escenari o a peu d'escenari segons el cas.

Havaneres i Cremat

Entrant a l'hora baixa de la tarda, a l'escenari i front el marc innigualable del moll, hi hauria una tradicional Cantada d'Havaneres que amansiria les emocions de la gran desfilada. La cançó tradicional i marinera, interpretada per una formació clàssica del Maresme, ens prepararia pel final de foc, l'esclat de festa. Durant la cantada podria ser repartit un cremat de rom, amb la col·laboració d'alguna empresa.

Final de Foc, diables i dracs

La festa clouria com és tradicional amb la intervenció dels grups de foc. Un lluïment de foc pirotècnic a càrrec de dracs i bèsties de foc. ( Drac, Víbria, Tarasca, Mulassa, Griu, Dofí, etc. ) que han participat en la desfilada i d'una o dues colles de diables de l'àrea metropolitana. Sense ser un correfoc, per les dimensions de l'espai, serà tot un espectacle divertit i participatiu.

Fanfarra de tenores i Sardana de comiat

Proposem com a broix final, la intervenció d'una Fanfarra múltiple de tenores i la interpretació de la Sardana de l'aniversari.

Josep Maria Costa
Xavier Cordomí