| ESCENA 1 L'escenari buit s'omplirà de la
veu de Tenora, en off, com si estigués en una altra part
de la casa.
AT - Renoi!
Quanta pols, jo ja la trec, però no sé com s'ho fa
per tornar a ficar-se per tots els racons de la casa...
Se senten cinc
campanades.
AT - Vatua.
Les cinc ja i jo encara tinc les coses a mig fer,
aviat vindran els meus amics i tinc encara tantes
coses per fer...
Surt l'àvia
Tenora treient la pols a escena mentre mig canta una cançó.
(Per exemple, L'Hereu Riera)
AT - Quant
havia cantat jo de jove!...
(Ho diu per a
ella mentre sospira i continua la seva feina)
De sobte
descobreix que hi ha el públic i amb cara de sorpresa
s'hi dirigeix.
AT - Què
hi feu tots aquí?... Per on heu entrat? No he sentit
pas la porta, jo: sabia que avui precisament tindria
visites, però no tantes...
De sobte posa
una cara estranya com si ensumés quelcom...
AT - El
pastís!
La Tenora
desapareix de l'escenari amb les mans al cap
AT -
(veu en off) Poc ha faltat, no s'ha cremat perquè
Déu no ha volgut!
Torna cap escena
i diu als espectadors:
AT - Com
ja sabeu, avui és el meu aniversari, i ja que espero
amics a casa havia posat un pastís al forn, però
com no sabia que venieu vosaltres no sé si m'arribarà.
Bé, ja pensaré qualsevol cosa... Per cert, fa molt
que sou aquí? No! M'heu sentit cantar... quina
vergonya! És que ja no canto gens bé. Abans sí. De
fet, ningú cantava tan bé com jo... Tothom venia a
veure'm per sentir-me cantar. Fins i tot vaig
millorar la veu de la mare. Que bé cantava la mare...
La Tenora tanca
els ulls per recordar la seva mare. La Tarota.
|
