La Federació Sardanista de Catalunya ha rebut, a l’Escala, el diploma que acredita la sardana com a un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. El diploma l’ha lliurat Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, impulsora d’aquesta iniciativa. En aquest esdeveniment el director del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila ha insinuat que la sardana podria ser declarada Dansa Nacional de Catalunya. Segons ha indicat, “no haurà estat fàcil declarar la sardana dansa nacional però espero que al proper Consell de Cultura Popular ho aprovi per traslladar-ho al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya”.
El Diploma que ha rebut la Federació Sardanista de Catalunya és fruit del procés de votació que va organitzar la Capital de la Cultura Catalana el passat 2009 per escollir els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. La sardana va quedar en 2n lloc, just darrera de la Diada de Sant Jordi, amb un 9,41% dels 229.489 vots emesos en total, el que representa uns 21.595 vots.
Pel president de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran, “el fet de quedar en segona posició, just darrere de la Diada de Sant Jordi, i la gran quantitat de vots recopilats, certifica el que està en boca de tothom: la sardana és l’element de la nostra cultura més popular, més estimat, més estès per la geografia de Catalunya i amb més força social que es pugui arribar mai a trobar. Per això crec que la nostra campanya engegada perquè el Parlament reconegui la sardana com a Dansa Nacional de Catalunya té més raó de ser que mai.”
De la seva banda, el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha remarcat que “Catalunya i Andorra tenim un patrimoni cultural immaterial importantíssim. Conservar, promoure i projectar aquest tresor és un repte i una oportunitat, a més d’un deure davant nostre i del món. I entre aquests tresors la sardana és una bona síntesi del nostre tarannà”.
Els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial català i andorrà són els següents:
- Diada de Sant Jordi
- Sardana
- Castells
- Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó
- Representacions de la Passió de Jesucrist
- Balls de Diables -diables+correfocs-
- Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell
- Festa Major de Vilafranca del Penedès
- Festa de la Misteriosa Llum de Manresa
- Patum de Berga
Guia d’Aplecs
El lliurament s’ha celebrat en el marc de la presentació de la Guia d’Aplecs 2010, llibret que recull tots els aplecs de totes les poblacions dels Països Catalans i Andorra. A l’esdeveniment hi ha assistit l’alcalde de l’Escala, Estanislau Puig; el president de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran; el Director General del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; el president de la Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela; el President de la Comissió d’Aplecs de les Comarques Gironiones, Xavier Tresserras i el president de la Comissió Organitzadora de l’Escala Ciutat Pubilla, Jordi Gallegos. La presentació ha finalitzat amb un concert a càrrec de la cobla La Flama de Farners.
L’elecció de l’Escala com a indret on desenvolupar aquesta cerimònia respon al fet que a partir de l’abril la població de l’Alt Empordà serà la Ciutat Pubilla de la Sardana, de manera que aquesta és una manera d’escalfar motors per a la capitalitat sardanista que està a punt d’estrenar. En aquest sentit, l’alcalde de l’Escala ha remarcat que “ja “ha començat el compte enrere” i ha volgut retre homenatge “a totes aquelles persones que des de l’anonimat han ajudat a què l’Escala sigui la cinquantena Ciutat Pubilla”. Puig ha destacat “la gran quantitat de ballades de sardanes que s’organitzen a l’Escala al llarg de tot l’any” i, en aquest sentit, va remarcar el paper de l’Associació Sardanista Escalenca Avi Xaxu “per la naturalitat amb què organitzen totes aquestes ballades, que per altres associacions serien excepcionals”.
El President de la Comissió d’Aplecs de les Comarques Gironiones, Xavier Tresserras ha destacat el fet que “l’Escala va ser nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana pel 2010, nomenament que ens fa rememorar aquella primera Ciutat Pubilla ara fa 50 anys, que fou Girona”, amb el que ha afegit que “sigui doncs l’inici d’un esplendorós futur que engresqui el món sardanista”. De la seva banda, el president de la Comissió Organitzadora de l’Escala Ciutat Pubilla, Jordi Gallegos, ha comentat que “l’acte d’avui ha estat una prova per posar a punt els motors del projecte cultural i popular que culminarà el 24 i 25 d’abril amb la proclamació de l’Escala com a Ciutat Pubilla 2010”. Gallegos ha afegit que aquest títol “és un premi i un reconeixement a la gent de l’Escala que ha mantingut l’esperit sardanista i un premi a les generacions futures”.
Sobre la Federació Sardanista de Catalunya
La Federació Sardanista de Catalunya té com a tasca aplegar, donar suport, assessorar, coordinar i defensar totes les entitats i manifestacions sardanistes dels Països Catalans, des de cobles i colles de sardanes, passant per tot tipus d’associacions i personalitats jurídiques lligades a aquesta expressió de la cultura catalana.
És la segona federació cultural del tercer sector de Catalunya en nombre d’associacions adherides, segons les dades publicades al número 430 (edició del mes de novembre de 2008) dels Fulls de la Cultura i Comunicació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Està governada per una Junta Directiva que integra representants territorials de tot l’àmbit dels Països Catalans, incloent-hi la Catalunya Nord. Cada membre de la Junta s’encarrega d’una tasca determinada, de manera que las diverses àrees de gestió queden distribuïdes per tal d’assegurar al màxim l’eficiència i la repercussió en el món sardanista.
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també periòdicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Badalona, Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
